El passat dissabte vint-i-sis d’octubre teníem la darrera actuació de la temporada en territori insular. La darrera, la visita a Mataró. I no es tractava d’una actuació qualsevol sinó d’una de les trobades més importants de l’any: la Diada dels Castellers de Mallorca, en la seva quinzena edició. Amb la presència dels padrins dels ciutadans, els Xiquets del Serrallo, teníem per davant la Diada palmesana amb menys presència de públic de la història. En bona part culpa de la retransmissió al mateix temps que l’actuació del partit de futbol del Barça contra el Madrid.

Ens trobàrem el gruix de les tres colles, encapçalats pels Gegants de sa Calatrava, en una cercavila que va començar a la Porta Pintada, camí de Cort. Quan fórem a la plaça Major hi aixecàrem, com solem fer cada any, un pilar de quatre. La següent construcció ja va ser a Cort, un pilar de quatre caminat per entrar a plaça. Ens va sortir prou bé i sense res per envejar a uns grans especialistes en fer caminar pilars com ara la colla marinera de Tarragona.

Com sempre a Palma fórem els tercers en aixecar els castells i a la primera ronda optàrem pel tres de set, alçat sense novetats ni incidències remarcables. A la segona ronda teníem la cita amb el castell a priori més complex de l’actuació, el quatre de set amb l’agulla, que tot just seria el tercer d’enguany. Amb una pinya verda justeta, tot i que els reforços de les altres colles la completaven amb escreix, i amb una colla que ja no tenia ni els efectius ni la concentració i motivació de dues setmanes abans, el castell es va descarregar però tant al tronc com a la pinya es va haver de fer feina de debò.

Amb l’actuació a punt per acabar alçàrem un quatre de set sense incidències a la tercera ronda que ens deixà, inesperadament, en el primer lloc d’un suposat concurs que s’hagués fet entre les tres colles. Els Castellers de Mallorca feren la mateixa actuació que nosaltres afegint-hi un intent desmuntat de dos de set a la tercera ronda. Els Xiquets del Serrallo feren el tres i quatre de set i tancaren amb un quatre de sis amb el pilar, molt per davall del que feren setmanes enrere a la seva ciutat. Per acabar de tot la ronda de pilars, amb un bon pilar de cinc, en què la terça tornava a riure.