L’actuació de Sant Llorenç és un dels clàssics del nostre calendari d’estiu. Per nombre de camises castelleres, la vila llorencina és la segona casa de la nostra colla i això li confereix una familaritat domèstica i agradable. A més, l’actuació s’insereix dins un context de festa al poble i tot plegat fa que sigui una de les cites més esperades. Cada any hi anam amb intenció de fer-hi bons castells. Enguany també era així, però per aquelles coses del destí hi acudírem amb nombroses baixes a nivell de pinya i no poguérem oferir tot el que hauríem volgut.

A les set i mitja, ben puntuals, començàrem la nostra tasca amb el tres de set, el cinquè de la temporada. Va pujar correcte de mides i amb els segons i la pinya treballant amb comoditat. El descarregàrem sense més incidència que algun petit tremolí al tronc. La segona ronda havia de ser per al quatre de set, però va haver de ser per al quatre de sis amb agulla, castell que passarà a la història per haver permès el debut a dosos de Nerea Collado. Un dos de sis amb els segons i els terços del castell de set i uns dosos reforçats va tancar les rondes de castells.

La ronda de pilars va ser doble i va permetre que tres llorencins pujassin damunt la pinya. La primera entrega va ser per a dos pilars de quatre simultanis, un dels quals va permetre que Miquel Àngel Bisquerra s’iniciàs en això de posar els peus damunt un baix i de sentir les mans dels companys. La segona partida va ser per a un pilar de quatre rodat, celebrat i aplaudit, que va cloure definitivament la nostra actuació.

{gallery}actuacions/2015/20150808_Sant Llorenc{/gallery}