Després de nou anys consecutius d’actuar acompanyats a Portocristo, enguany les festes del Carme varen comptar només amb castells de color verd. Com és evident, el fet de no tenir una altra colla a devora condicionava, en certa mesura, les nostres possibilitats a plaça, però així i tot ens plantejàrem una actuació ambiciosa i al final demostràrem, una vegada més, que podem ser autosuficients per fer castells de set en solitari.

Ens presentàrem amb dos pilars de quatre i tot d’una envestírem la primera ronda. L’enllestírem amb el quart tres de set de l’any i potser el que presentava més males mides per la part de baix. Així i tot, el descarregàrem sense haver de fer cap treball extraordinari i amb el debut d’una enxaneta, na Maria Antònia Girart. La segona ronda va ser per a l’aposta forta del dia. Una bona pinya nostra complementada amb alguns amics i aficionats va aguantar el tercer quatre de set amb agulla del curs, castell que va pujar còmode i que es va descarregar (almenys per la part del quatre) amb més facilitat que els de sa Bassa i sa Rectoria. El quatre de set va ser l’encarregat de cloure les rondes de castells. La veritat és que no ens va sortir amb la millor forma i que les mides a quarts no eren les millors, però castell descarregat que és el que importa i debut a terços de na Bel Font.

En ronda de pilars enlairàrem un espadat de cinc amb alineació inèdita: Maria del Mar Font debutava com a quarta i Pilar Barceló i Pere Flequer el tornaven a parar després d’uns anys d’absència. El carregàrem amb suficiència però quan ja havíem superat la motxilla de sortida el pilar se’n va anar cap endavant i va cedir. Posàrem el punt i final a l’actuació amb un pilar de quatre per sota.