FIRES I FESTES
27 de maig

Dia 1 d’octubre de l’any passat els Al·lots de Llevant vàrem descarregar el nostre primer castell de vuit. Va ser a Tarragona i vàrem estar molt contents de fer-ho. Però d’alguna manera l’alegria no era completa: els nostres dos quatres de vuit (el primer carregat i el segon completat) s’havien alçat lluny de casa, i per fer més fonda la sensació de deute teníem un regust amarg d’haver-ne fet un intent a la nostra plaça. La diada de Fires i Festes, dia 27 de maig, ens donava l’oportunitat de rescabalar-nos i de fer les paus amb sa Bassa.

El dissabte de la fira, entràrem a sa Bassa després d’haver passat per l’ajuntament i d’haver-hi fet tres pilars de quatre, un d’ells portat al balcó. Ho férem amb la confiança que dóna la feina ben feta a l’assaig, però també amb la incertesa que acompanya sempre els castells. El castell per obrir plaça va ser el cinc de set. Era el castell que ens havia d’asserenar els ànims i havia d’establir la base de confiança necessària per encarar reptes superiors. I així va ser. Descarregàrem el primer cinc de set de l’any i el quarantè del nostre historial sense passar pena i fins i tot amb certa comoditat, almenys per la part de baix del castell. La segona ronda era la de passar comptes, passar comptes amb un castell, el quatre de vuit, que fa molts d’anys que assajam. Desmuntàrem dues pinyes i a la tercera el carro gros va tirar amunt. De bon principi ja vàrem veure que el castell no es comportava com a Tarragona: hi havia un bellugueig i un tremolí que obligava a fer feina i que feia que les sensacions no fossin com a la TAP. Però també és veritat que el castell es deixava treballar i que vèiem que era defensable. Amb l’ajuda d’un públic compromès, s’ha de dir, carregàrem el quatre de vuit. Aleshores es tractava de lluitar i d’acabar de donar-ho tot per descarregar el nostre segon castell de vuit i el primer que fèiem a casa. I així ho férem. La tercera ronda no era poca cosa: estava reservada a un dos de set amb debut a quarts i amb els lògics canvis que hi ha sempre al pom de dalt. El tiràrem amunt essent conscients que estava una mica girat, però amb confiança. La veritat és que va pujar ràpid i còmode de terços en amunt; no així a segons, que en algun moment obligaren les mans de la pinya a treballar de valent (com mai havien hagut de fer, segons un dels vents). Al final, vint-i-cinquè dos de set descarregat (setzè consecutiu) i igualada de la millor actuació de la nostra història.

Tancàrem l’actuació i ens acomiadàrem d’un públic entregat amb quatre pilars de quatre simultanis. Les colles convidades, Tirallongues de Manresa i Castellers de Mallorca, també completaren bones actuacions. Els manresans descarregaren el tres i el quatre de set, i els palmesans afegiren el tres de set amb agulla als dos bàsics de set.

P4, p4balcó, p4, 5d7, 4d8, 2d7, 4p4

Pots veure les imatges: aquí