De dia 1 de març de 2020 a dia 16 d’octubre de 2021 hi ha denou mesos i mig: és el temps que hem hagut d’estar els Al·lots de Llevant sense posar-nos la camisa verda i sense fer castells a plaça, una travessia pel desert que va trobar el seu oasi el passat dissabte en forma de Diada de la Colla. Abans, a mitjan setembre i gràcies a la relaxació dels protocols anticovid, ja ens havíem retrobat al local per començar a assajar. Amb mitja dotzena d’assajos i amb gairebé dos anys d’inactivitat, quedava clar que l’important d’aquesta primera actuació no eren els pisos dels castells, sinó el fet de tornar sentir la gralla i de començar a sortir d’una letargia forçada per la Covid-19.

I així va ser. La vint-i-dosena diada va ser sobretot un acte emotiu i d’esperança i els castells que hi férem un cop de reafirmació amb nosaltres mateixos i amb la gent que se’n recorda dels Al·lots de Llevant. Primer varen ser les matinades, enguany amb dedicació exclusiva al punt litúrgic del carrer Vergara; després els jocs per a la canalla i el vermut al local, i finalment l’actuació.

Els castells començaren poc abans de les 18h a l’Ajuntament, on el batle i el regidor d’Educació i Cultura ens reberen i ajudaren a recollir l’enxaneta del pilar que portàrem al balcó. Un altre pilar de quatre l’esguardava de devora. Poc després, a sa Bassa, ens presentàrem als aficionats amb un altre pilar de quatre. Les rondes de castells, sabíem de bell antuvi que només havien de ser dues. La primera va ser per a un tres de sis, castell que per la part de baix es va sentir correcte, sense penes, i que va servir perquè Neus Llodrà s’estrenàs fent funcions d’aixecadora i perquè Maria Antònia Girart aguantàs un pom damunt les seves espatlles per primer pic. La segona tanda va ser per al dos de sis, castell que assolírem després d’una primera temptativa desmuntada i amb més esforç i treball que en el tres. Acabàrem amb dos pilars de quatre simultanis.

Després ball i alegria a plaça. Els més emotius es feren fotos i els més freds d’emocions dibuixaren un somriure mig de nostàlgia mig d’il·lusió per a l’any que ve. I finalment sopar al local per no perdre els costums que enrevolten cada Diada.

Imatges de l’actuació: aquíDiada de la Colla 2021