Castells de sis i melons grossos a Vilafranca

Després de quatre anys d’absència, el 4 de setembre els Al·lots de Llevant hem tornat a actuar a Vilafranca de Bonany; el motiu no era altre que la Fira del Meló. De bell antuvi sabíem que la nostra actuació seria una mescla de cercavila i de castells a plaça, és a dir, un format al qual no estam avesats; el que no sabíem era que la pluja condicionaria el nostre programa de castells i el desenvolupament de la diada.

Poc després de la pesada dels melons, hem partit en cercavila des de la plaça Tomeu Penya en direcció a la plaça Major, lloc on havíem d’aixecar els castells més importants. A mitjan camí hem alçat un pilar de quatre i un tres de sis on els únics components masculins eren els que tocaven terra i el que ha fet l’aleta. Castells senzills i sense incidències, però l’entrelluu i la sentor de l’aire ja deixaven entreveure la possibilitat de pluja. Hem tornat a partir darrere les gralles amb passes llargues per avançar-nos al temps. Arribats a la plaça Major, hem saludat el públic que anava arribant amb un pilar de quatre per sota i hem descarregat a correcuita (començaven a caure gotes grosses) un tres de sis amb agulla on Biel Font ha sentit com les mans de la pinya l’agafaven per primera vegada. Amb la majoria de gent, i alguns castellers, davall els envelats i els parasols hem alçat un altre pilar de quatre, en principi per posar el punt i final a l’actuació. Però no, un petit parèntesi ens ha permès aixecar un quatre de sis amb agulla que s’ha convertit en el millor castell de la jornada sense fer-ne comptes.

En definitiva, actuació atípica i estressant per a la tècnica, que ha hagut de lluitar amb un temps que ni es decidia a ploure ni a deixar-nos fer els castells que volíem.