La Diada és la culminació a la feina de tota una temporada. La feina s’havia fet però al llarg de les darreres setmanes s’havien produït una sèrie d’esdeveniments que feien perillar aquesta culminació. Malgrat tot, els darrers assajos havien anat prou bé i s’havien fet tots els troncs nets dues o més vegades i també s’havien assajat les pinyes. Amb la tasca feta, per tant, s’encarava la jornada de dia 13 amb optimisme, disposats a fer la millor actuació que mai no havíem fet a Manacor. Una incidència de darrera hora ho fa tremolar tot. Tenir un fill a les cinc en punt, quan els pilars fan l’aleta davant l’Ajuntament, si el pare és segon dels tres castells prevists per mitja hora més tard, tot i ser una meravella i una excel·lent notícia, fa canviar molts de plans i omple la colla de dubtes. El cap de colla es va estrènyer el cervell i va fer com si res no hagués passat. Els tres pilars davant l’Ajuntament es varen fer sense cap incidència remarcable i un d’ells va caminar fins el balcó consistorial.

L’actuació a sa Bassa va començar puntualment a les cinc i mitja intentant el cinc de set. Amb el debut d’Albert Nadal a dosos de castells de set. Amb el debut de Sebastià Grimalt de segon a la rengla. I movent peces per tal de fer la construcció creïble. I sense cap problema es va tirar amunt. I sense cap problema es va carregar. I sense cap problema es va descarregar. Havíem superat la primera prova, amb escreix, però el test fort venia a la segona ronda. Jordi Pedrals seria el substitut de Joan Riera al segon pis del dos de set. Davant ell Antoni Puig. Dos novells per a atacar la torre. Un castell que feia dos anys que no s’intentava. Amb quartes col·locades la cosa estava perfecta. Amb els dosos col·locats, que tampoc no havien fet mai el dos de set, tot seguia igual de bé. Es col·loca l’aixecadora i abans que el castell començàs a tremolar, Lorena Mustata va fer l’aleta al castell de la temporada. Però el castell davallava i no tremolava. En fi, davant l’eufòria col·lectiva el dos de set es descarregava.

La tercera ronda va servir per encarar un castell inèdit. El set de set no requereix una gran destresa tècnica (el cinc és més complex) però si una gran coordinació entre la nombrosa pinya i també el nombrós tronc. Més enllà d’algun petit patiment, propi sempre d’un castell nou, el set es va descarregar sense incidències a sa Bassa. El castell va comptar amb el debut a quarts de Patrícia Barceló i amb el veterà però poc freqüent Miquel Vives a segons per substituir al darrer moment el nou pare casteller. Vano de cinc per acabar i culminar la segona millor actuació de la nostra història només superada pel dia de Tots Sants de l’any 2009 a Vilafranca del Penedès en què assolírem el quatre de vuit.

Els Capgrossos de Mataró feren el quatre de vuit, cinc de set i set de set, una actuació fluixa per ser ells però ben comprensible vist que l’expedició no era prou gran per escometre castells superiors. Quant als Castellers de Mallorca, feren una actuació molt semblant a la nostra amb quatre de set amb l’agulla, cinc de set i dos de set. En resum, una excel·lent XIV Diada dels Al·lots de Llevant i un gran cap de setmana de germanor amb els Capgrossos de Mataró. Enhorabona Castellers de Mallorca! Enhorabona Damiana! Enhorabona Joan! Gràcies Capgrossos de Mataró.

{gallery}actuacions/2012/20121013_Diada{/gallery}

{youtube}SHsLj8TA034{/youtube}

{youtube}NuZw064LW1k{/youtube}

{youtube}iBTH_nhpDZY{/youtube}