Dia 11 d’octubre, els Castellers de Mallorca varen celebrar la seva diada, el darrer test que ens posava el calendari abans de la cita definitiva a sa Bassa. A més de les dues colles mallorquines, també eren presents a plaça els Castellers de Badalona.

El primer so de les nostres gralles va ser per a dos pilars de quatre que alçàrem a la plaça Major, pilars que s’estan convertint en tradició, i el segon per al pilar de quatre caminant d’entrada a plaça. La primera aleta de bon de veres va ser per al tres de set, castell que alçàrem en primera ronda, amb canvis a quarts, i al qual només li podem apuntar la pega de ser una mica lent d’execució. L’aposta forta era la de la segona ronda: ens tornàvem a enfrontar amb el quatre de set amb agulla després de l’intent de Sant Joan. Aquest pic les coses anaren bé i el descarregàrem per tercera vegada a la temporada; ens va sortir un castell prou correcte, almenys per la part de baix, i no hi va haver sensació d’anar al límit en cap moment. El darrer castell va ser un quatre de set, segurament el que ens va quedar pitjor de mides de tota la jornada.

Val a dir que tots els castells presentaren debuts significatius: Marina Fuster feia la seva primera aleta de set en el tres; Morena Contreras feia el mateix en el quatre de set amb agulla, i Edgard Morocho parava a baixos el seu primer castell de set pisos gràcies al quatre de set de la tercera ronda. A més a més, tots els castells comptaren amb parelles d’aixecadors i enxanetes diferents. Per si fos poc, el pilar de cinc que va tancar l’actuació també estrenava enxaneta, Mariona Pedrals.

Els Castellers de Mallorca s’apuntaren el primer dos de set de la temporada i els badalonins els dos castells bàsics de set.